Sobre les sis propostes de classificació dels paisatges fetes en aquesta assignatura, la imatge que acompanya aquest post és descriptiva de la que és la unitat mínima de l'epigeosfera, anomenada Zona, i que té un tamany entre els 15 i 100 milions de km2. Les Zones són unitats de paisatge cartografiables a escales molt petites (1:1.000.000), i se solen representar en forma de bandes simètriques, zonals, paral·leles a l’equador, i distribuïdes latitudinalment (zones polar, temperada, subtropical o equatorial). Així, la classificació de les unitats de paisatge per la seva ‘localització’ espacial es fa en funció de l’espai geogràfic que ocupen en la Terra, de manera que els paisatges, per diferenciar-se primàriament, segueixen un criteri de 'zonalitat' basat fonamentalment en el gradient tèrmic de la Terra, gradient que depèn de dues coses: la latitud i l’altitud del terreny.
La imatge representa una mena d'histograma espacial segons el qual la major part de les terres emergides del planeta Terra compareixen a una latitud d'uns 60º N, mentre que les superfícies oceàniques dominen de llarg la latitud 60º S. La zona equatorial és molt més marítima que continental -amb les conseqüències climàtiques de primer ordre que es deriven d'aquest fet-. Pel que fa a la longitud, els meridians compresos entorn dels 30º E són els que presenten una major superfície terrestre i una menor superfície oceànica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada