Que el 'paisatge' està substituint el 'medi ambient' ja no resulta una novetat. Tampoc resulta estrany que totes dues nocions comencen a mostrar una sinonímia que ve a confondre un poc més el confús món de la semàntica ambiental i territorial. Què hem d'entendre exactament per medi? I per ambient, paisatge, sòl, territori? Ús, cobertura o ocupació del sòl? (valen per a nosaltres les expressions angleses Land Cover i Land Use?). La ciència continua apostant per la compartimentació del coneixement, cosa que ha fet néixer un nou binomi en Geografia del Paisatge: l'arqueologia del paisatge. És curiós observar, per exemple, la proliferació del terme i les referències al paisatge als resums anuals de la Society for American Archæology.
El cas és que a principis del segle XX els geògrafs i arqueòlegs britànics advertiren les bondats de l'ús dels mapes de distribució espacial de certs trets de les cultures materials passades, i avui dia fem 'història del paisatge' (al capdavall, de les 'cultures materials del passat') quan recorrem a la fotointerpretació d'imatges aèries com les dels vols aeris dels anys 1941-1943 fets a la península Ibèrica per la Royal Air Force britànica (RAF), o les del més conegut 'vol americà' dels anys 1956-1957, que inclou les Balears. Un dels fronts metodològics per estudiar els paisatges històrics és l'observació de fonts documentals fotogràfiques, tan efectives com variades. Vegem-ne només, molt breument, un cas: el de With a Camera in Majorca, de l'any 1907, amb textos de Margaret D'Este i fotografies de Mrs. R. M. King, i publicat per G. P. Putnam's Sons, de Nova York i Londres. Les il·lustracions d'aquest llibre de viatges, com les d'altres llibres amb virtuts similars, són d'obligada consulta per als geògrafs i paisatgistes interessats en l'evolució diacrònica de les formes i l'aspecte del solar mallorquí, menorquí o eivissenc. With a Camera in Majorca pot esser consultat online per cortesia, com sempre, de l'Open Library. En la imatge, l'imprescindible mapa del recorregut mallorquí de la senyora d'Este, fet a mà, tan cartogràficament correcte com concís.
El cas és que a principis del segle XX els geògrafs i arqueòlegs britànics advertiren les bondats de l'ús dels mapes de distribució espacial de certs trets de les cultures materials passades, i avui dia fem 'història del paisatge' (al capdavall, de les 'cultures materials del passat') quan recorrem a la fotointerpretació d'imatges aèries com les dels vols aeris dels anys 1941-1943 fets a la península Ibèrica per la Royal Air Force britànica (RAF), o les del més conegut 'vol americà' dels anys 1956-1957, que inclou les Balears. Un dels fronts metodològics per estudiar els paisatges històrics és l'observació de fonts documentals fotogràfiques, tan efectives com variades. Vegem-ne només, molt breument, un cas: el de With a Camera in Majorca, de l'any 1907, amb textos de Margaret D'Este i fotografies de Mrs. R. M. King, i publicat per G. P. Putnam's Sons, de Nova York i Londres. Les il·lustracions d'aquest llibre de viatges, com les d'altres llibres amb virtuts similars, són d'obligada consulta per als geògrafs i paisatgistes interessats en l'evolució diacrònica de les formes i l'aspecte del solar mallorquí, menorquí o eivissenc. With a Camera in Majorca pot esser consultat online per cortesia, com sempre, de l'Open Library. En la imatge, l'imprescindible mapa del recorregut mallorquí de la senyora d'Este, fet a mà, tan cartogràficament correcte com concís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada