Jon Cazenave. La memoria en el paisaje

Un vespre d'estiu recent, conduint per la carretera de Valldemossa (la de l'antic i actual corredor hídric de la síquia de la Vila), caçava al vol el tros d'un programa radiofònic d'IB3 Ràdio (Connexió Local, 8 de juliol de 2021) tan ben conduït i plantejat per Magda Cortès. Parlava a Ràdio Illa el fotògraf donostiarra Jon Cazenave (http://joncazenave.com/photography), i ho feia mostrant uns coneixements sobre la idea de paisatge plenament coincidents amb la idea –tan compartida– segons la qual el paisatge ha de ser conceptualitzat, abans que res, com una construcció introspectiva. Jon Cazenave pensa el paisatge com el pensen els ideòlegs, filòsofs, arquitectes, historiadors, geògrafs i artistes més avançats en paisatge, i d'alguna manera sorprén trobar-se, per fi, amb la impecable exposició de les comprensions a les quals ha arribat aquest fotògraf, que participarà com a ponent en l'edició de 2021 de Formentera Fotogràfica. A un dels seus últims treballs, Galerna, li interessen, sobretot, els paisatges de la memòria, val a dir els records que tenim i que sovint són records de paisatge (imatges visuals de paisatges, però també de sons, d'olors, d'objectes aïllats. La dimensió fenomenològica del paisagte és innegable i incontestable). Per la qualitat i sensibilitat de les reflexions de Cazenave, pensam que val la pena reproduir el fragment radiofònic de la seva intervenció:

"Creo que en la naturaleza, sobre todo en el paisaje –que son cosas diferentes– he encontrado una liberación importante, porque podríamos definir el paisaje como una construcción, una representación de un territorio desde un punto de vista. [Esto lo hacemos] cuando entendemos que los lugares que miramos los construimos nosotros mismos, que están dentro de nosotros, que son muy íntimos, que no pertenecen a nadie más que a nosotros. Porque no existe el paisaje catalán, ni el paisaje vasco, ni el paisaje balear. Podrá existir el paisaje de un balear. Porque es una idea muy íntima, el paisaje. Cogiendo esta definición del paisaje, entendí que debía ser yo quien debía construir mi territorio de manera íntima y absolutamente personal, porque al final, cuando hacemos este trabajo, nos damos cuenta de que lo que estamos haciendo es constuyéndonos a nosotros mismos utilizando el paisaje. Esto es lo interesante del trabajo de Galerna: Utilizando cosas que tenemos afuera, los animales, todo ese mundo mágico del bosque, de la naturaleza, del invierno, de la montaña, estamos buscándonos a nosotros mismos y vamos trazando una especie de cartografía íntima de lo que somos y de nuestra memoria."

Escoltant paraules com aquestes, no ens ha de resultar gens rar que Cazenave participi com a ponent (La memoria en el paisaje) en una Formentera fotogràfica que es defineix com un espai de coneixement, de reflexió i de creació col•lectiva. Amb l'original disseny programàtic de Francesc Fàbregues i la coordinació de Marina Feliu, un any més ens conviden a recórrer Formentera i, amb això, descobrir una part identitària més de nosaltres mateixos.