L'any 1515 es va publicar a Lovaina la primera edició escrita en llatí d'un llibre que contenia una idea tan estranya com magnífica: Utopia, del canceller humanista Thomas More. Es tractava d'una resposta crítica a la societat anglesa de l'època. El cas és que More hagué de trobar un lloc geogràfic a on situar la societat harmoniosa que retratà, i el lloc triat, l'escenari d'Utopia, no fou sinó una illa perduda enmig del gran oceà. Aquesta ubicació no és, lògicament, casual, ja que l'aïllament se suposa que ha evitat la contaminació dels costums desviats i la corrupció institucional del continent.
Per donar la sensació de llunyania i singularitat, More recorre a la invenció dels noms de lloc (els topònims): L'illa la designa amb el nom 'Utopia' ( = el contrari de 'topia', enlloc, sense lloc). Al riu que creua l'illa l'anomena 'Anhidro' ( = sense-aigua), i a la ciutat l'anomena Amaurota ( = Amaurota urbs, la invisible. L'etimologia és grega, perquè és una adjectiu que designa quelcom difícil de veure, obscur, o sigui 'el que no es veu').
Diu J. Maderuelo que a Utopia hi ha sentiments de tristesa i fenòmens relatius al clima que seran "elements importants per a configurar la futura idea de paisatge". Però altre element d'interès, de caràcter cartogràfic, és que el llibre ve il·lustrat amb un mapa (Utopiae Insulae Figura): No es tracta d'una representació plana, ni tampoc presenta escala ni molt menys un sistema de coordenades, però si alguna cosa fa que aquesta il·lustració es pugui considerar un mapa és que, en primer lloc, es tracta d'una simplificació de la realitat (una 'generalització', en definitiva). En segon lloc, recull certs signes convencionals de ciutats, cases fortificades i un riu. Al fons, es dibuixa la línea de costa del continent, amb siluetes de muntanyes, boscos i una ciutat litoral.
Per donar la sensació de llunyania i singularitat, More recorre a la invenció dels noms de lloc (els topònims): L'illa la designa amb el nom 'Utopia' ( = el contrari de 'topia', enlloc, sense lloc). Al riu que creua l'illa l'anomena 'Anhidro' ( = sense-aigua), i a la ciutat l'anomena Amaurota ( = Amaurota urbs, la invisible. L'etimologia és grega, perquè és una adjectiu que designa quelcom difícil de veure, obscur, o sigui 'el que no es veu').
Diu J. Maderuelo que a Utopia hi ha sentiments de tristesa i fenòmens relatius al clima que seran "elements importants per a configurar la futura idea de paisatge". Però altre element d'interès, de caràcter cartogràfic, és que el llibre ve il·lustrat amb un mapa (Utopiae Insulae Figura): No es tracta d'una representació plana, ni tampoc presenta escala ni molt menys un sistema de coordenades, però si alguna cosa fa que aquesta il·lustració es pugui considerar un mapa és que, en primer lloc, es tracta d'una simplificació de la realitat (una 'generalització', en definitiva). En segon lloc, recull certs signes convencionals de ciutats, cases fortificades i un riu. Al fons, es dibuixa la línea de costa del continent, amb siluetes de muntanyes, boscos i una ciutat litoral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada