Was bedeutet die Bewegung?
Bringt der Ost mir frohe Kunde?
Seiner Schwingen frische Regung
Kühlt des Herzens tiefe Wunde.
[Què significa el moviment?
Em duu l’Est alegres notícies?
La fresca vibració de les seves ales
atempera la profunda ferida del meu cor.]
Així comença el poema que Marianne von Willemer (Suleika), de 30 anys, regalà el 23 de setembre de 1815 a J.W. Goethe (Hatem), de 64, just després del seu últim encontre amorós a la ciutat de Heidelberg. En aquest poema, el moviment del vent, una refrescant brisa de l’Est, opera com un missatger o el mitjà a través del qual l’amor de Goethe arriba flotant a Suleika, la protagonista, per calmar no només la calor de l’estiu, sinó també, metafòricament, l’encesa passió de l'al·lota enamorada. El moviment –aquí representat com una suau brisa– és allò que va i ve entre dues persones.
Ve això a compte perquè voldria recordar en aquesta data precisament estival (i d'aniversari post-doctoral) la importància del moviment en la conformació dinàmica del paisatge, format al seu torn per elements físics i artefactes humans que també es mouen (rius, rossegueres, rodes de molí, sínies, vehicles). El moviment, de fet, pot esser tingut com una mena d’invariant geogràfica: Quan aplicam un conjunt de transformacions a l’espai geogràfic (i el resultat visual n’és el paisatge), que va canviant d’acord amb certes regles de la naturalesa o les que ve imposant l’home, el moviment –l’aire que es mou, els animals que es desplacen, l’aigua que corr seguint la força de la gravetat, la variació de la llum del Sol durant el cicle diürn, la Terra mateixa, que gira sobre el seu eix ... – és una propietat del sistema que es manté certa o ‘invariant’, quelcom que no canvia a mesura que l’espai va transformant-se. En geografia, el moviment es pot tenir també com una ‘invariant’ ben examinada, encara que ho és indirectament, a través d’estudis com els de la mobilitat, la circulació general atmosfèrica o la circulació de l’aigua a través del denominat cicle hidrològic, per posar només alguns exemples prou evidents. En termes físics, l’escultor del paisatge no és altre que l’energia, tant la de la fotosíntesi que realitza la vegetació, com la que es manifesta en el moviment de certs elements naturals: el moviment de l’aigua que precipita i que corr vessant avall, o el del vent que bufa i que arriba a conformar paisatges eòlics dispars, de primer ordre, com les dunes o els molinars.
Per altra part, el moviment és un interessant objecte d’interès artístic: No només està ben representat en l’escultura d’autors com Alexander Calder (Nancy, a la ciutat de Palma), sinó també en aquell land-art (el més ‘geogràfic’, al meu parer) que s'esforça en explorar les virtuts del vent o de la gravetat terrestre, forces a les que els objectes s’hi acomoden naturalment, o es pretén que s'hi acomodin. El Sound Garden de Douglas Hollis n’és un bon exemple, com ho és també, entre molts d’altres, el Stranbeest de Theo Jansen (http://vimeo.com/68081694). En casos com aquests, el vent o les ondes sonores s’instrumentalitzen per a produir uns determinats efectes cinètics o sonors. El moviment és, en fi, allò que va i ve entre dues persones (però també entre dos llocs) per fer-nos sentir, per a bé o per a mal, l’experiència del temps.
Bringt der Ost mir frohe Kunde?
Seiner Schwingen frische Regung
Kühlt des Herzens tiefe Wunde.
[Què significa el moviment?
Em duu l’Est alegres notícies?
La fresca vibració de les seves ales
atempera la profunda ferida del meu cor.]
Així comença el poema que Marianne von Willemer (Suleika), de 30 anys, regalà el 23 de setembre de 1815 a J.W. Goethe (Hatem), de 64, just després del seu últim encontre amorós a la ciutat de Heidelberg. En aquest poema, el moviment del vent, una refrescant brisa de l’Est, opera com un missatger o el mitjà a través del qual l’amor de Goethe arriba flotant a Suleika, la protagonista, per calmar no només la calor de l’estiu, sinó també, metafòricament, l’encesa passió de l'al·lota enamorada. El moviment –aquí representat com una suau brisa– és allò que va i ve entre dues persones.
Ve això a compte perquè voldria recordar en aquesta data precisament estival (i d'aniversari post-doctoral) la importància del moviment en la conformació dinàmica del paisatge, format al seu torn per elements físics i artefactes humans que també es mouen (rius, rossegueres, rodes de molí, sínies, vehicles). El moviment, de fet, pot esser tingut com una mena d’invariant geogràfica: Quan aplicam un conjunt de transformacions a l’espai geogràfic (i el resultat visual n’és el paisatge), que va canviant d’acord amb certes regles de la naturalesa o les que ve imposant l’home, el moviment –l’aire que es mou, els animals que es desplacen, l’aigua que corr seguint la força de la gravetat, la variació de la llum del Sol durant el cicle diürn, la Terra mateixa, que gira sobre el seu eix ... – és una propietat del sistema que es manté certa o ‘invariant’, quelcom que no canvia a mesura que l’espai va transformant-se. En geografia, el moviment es pot tenir també com una ‘invariant’ ben examinada, encara que ho és indirectament, a través d’estudis com els de la mobilitat, la circulació general atmosfèrica o la circulació de l’aigua a través del denominat cicle hidrològic, per posar només alguns exemples prou evidents. En termes físics, l’escultor del paisatge no és altre que l’energia, tant la de la fotosíntesi que realitza la vegetació, com la que es manifesta en el moviment de certs elements naturals: el moviment de l’aigua que precipita i que corr vessant avall, o el del vent que bufa i que arriba a conformar paisatges eòlics dispars, de primer ordre, com les dunes o els molinars.
Per altra part, el moviment és un interessant objecte d’interès artístic: No només està ben representat en l’escultura d’autors com Alexander Calder (Nancy, a la ciutat de Palma), sinó també en aquell land-art (el més ‘geogràfic’, al meu parer) que s'esforça en explorar les virtuts del vent o de la gravetat terrestre, forces a les que els objectes s’hi acomoden naturalment, o es pretén que s'hi acomodin. El Sound Garden de Douglas Hollis n’és un bon exemple, com ho és també, entre molts d’altres, el Stranbeest de Theo Jansen (http://vimeo.com/68081694). En casos com aquests, el vent o les ondes sonores s’instrumentalitzen per a produir uns determinats efectes cinètics o sonors. El moviment és, en fi, allò que va i ve entre dues persones (però també entre dos llocs) per fer-nos sentir, per a bé o per a mal, l’experiència del temps.
Nancy, d'Alexander Calder. Palma (Mallorca)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada