Paisatges 'pop corn'

La Mediterrània és una regió de prestigi turístic, i estan més o menys clares les causes geogràfiques d’aquest fet: per una part, la persistència de l’anticicló estival propicia un temps assolellat durant la major part dels mesos de juliol i d’agost; per altra part, la sobreconnexió aèria assegura el transport massiu de persones des del nord cap al sud; finalment, la sobredimensió de les infrastructures hoteleres assegura l’allotjament per a totes elles. A arxipèlags com el de les Balears s’hi afegeixen altres motius de pes: la pobresa de nutrients de la mar balear produeix un oligotrofisme que es tradueix en una vistosa transparència de l’aigua del mar; a les costes, una enorme concentració d’esquelets d’organismes marins morts (bioclastos formats per fragments de fòssils amb la closca carbonatada), dóna com a resultat platges d’arena blanca amb grans de calibre fi o mitjà (de 0,125 mm a 2 mm). El paisatge litoral resultant –en concret, el trinomi sol-platja-mar– es publicita i s’utilitza com el principal reclam turístic, sense escatimar trampes: per tal d’augmentar la sensació de virginalitat, s’hi esborren digitalment determinades interferències i artificis humans. 

Tot plegat, la Mediterrània estival, moderna i ociosa, esdevé, de la mà del paisatge, un producte de mercat per atraure-hi el major nombre possible d’europeus. La Mediterrània es conceb, aleshores, com un blockbuster estival. La cultura del lloc, la cronologia de les fires i mercats tradicionals, s’acomoda i s’acobla a les necessitats de consum compulsiu del visitant. Al mateix temps, la societat de consum i la indústria turística van associades a una irresistible demanda de béns paisatgístics, cosa que es plasma de manera fefaent en l’oferta de consum visual de les postes de sol que s’observen des de la banda de ponent de l’illa d’Eivissa, i que mercantilitza i rendibilitza l’empresariat del Café del Mar, el Kumharas, el Mambo, el Coast Line o el Golden Buda, a Ses Variades de la badia de Sant Antoni. En definitiva, un paisatge pop corn, un paisatge ‘de palomitas’. Un nou exercixi d’apropiació del paisatge marítim des de la comoditat del mirador artificial, amb aire condicionat, sofàs, cadires i sales d’estar. En circumstàncies com aquestes, cap paisatge existeix fins que no l’ha contat o fotografiat un turista.