El paisatgisme històric (l'arqueologia del paisatge) és una interessant elecció de recerca amb no poques possibilitats d’èxit. El geògraf atret per l’estudi de la conformació històrica de l’espai humanitzat, trobarà en la disciplina del Paisatge una via de treball amb múltiples possibilitats. També veurà l’oportunitat de descobrir-nos –i sorprendre’ns– els escenaris en els quals es desenvolupà la vida dels homes que, abans que nosaltres, ocuparen les places o els camps del present. Independentment del fet que, fins ben entrat el segle XV, la noció moderna de paisatge era desconeguda en les societats ‘occidentals’ del passat, el cas és que l’exploració científica de la documentació gràfica històrica disponible ha de permetre arribar, convenientment interpretada, a importants conclusions sobre els ‘paisatges’ que un dia remot el sol il•luminà per als ulls dels avantpassats, tant a les colònies insulars romanes o a les andalusines, com als homes del Renaixement, i així de cada època. L'arqueologia del paisatge pot posar-se en pràctica de manera més o menys immediata amb mitjans fotogràfics, tot seguint una metodologia com la que proposa la Médiathèque de l’Architecture et du Patrimoine ...
"... à l’origine de la première commande d’un Etat passé à des artistes photographes, commande mythique, la fameuse Mission héliographique de 1851 faite sous l’éphémère Seconde République par la Commission des Monuments Historiques".
Veugeu-ne, tot al respecte, L’observation photographique au service des politiques du paysage (2009): http://www.mairieconseilspaysage.net/documents/Programme.pdf.
En el cas de les Balears, i de Mallorca en particular, està per fer, només com a exemple, una Tesi sobre la dinàmica del paisatge urbà o rururbà a partir de l’observació dels escenaris retratats per la pintura mallorquina del segle XIX –les aquarel•les de l’Arxiduc Lluís Salvador bastarien per a aquest propòsit–. La literatura esdevé aquí un recurs no menys interessant, com ho demostra la lectura de certs textos àrabs andalusins, rics en mencions que susciten l’interès del geògraf o l’historiador del paisatge.
Si autors àrabs com Al-Šaqundī (mort l’any 631/1232), el geògraf Al-Zuhrī (mort entre 1154 i 1161) o Ibn Hawqal (segle X) descriuen unes illes –les Balears– riques des d’un punt de vista agrícola, ramader i comercial, especialment variat en explotacions agràries sembla que fou el districte de la ciutat de Mallorca –ahwāz al-madīna–, en la que es consigna, en la documentació catalana del segle XIII i sobretot al Llibre del Repartiment, una densa combinació d’horts (al-munya, especialment nombrosos), terra/es (ard), camps (faddān o al-fahs), prat/s (marj), vinya/es (karma o karm) i jardí/ns (rusāfa). Diu RIERA FRAU (1993) que “els horts de Madina Mayūrqa ocupaven una gran part de l’espai intra-murs en el moment de la conquesta feudal. Tot i això, el territori potencialment irrigable era molt més gran, abastant la pràctica totalitat del solar de la ciutat. Als darrers moments de l’època islàmica, els horts es mantenien a la zona que limita amb els murs de la ciutat i l’alcassaba, i al sector més proper a l’entrada de l’aigua dins la ciutat, així com en els dos costats del torrent”. No hi ha dubte que els ‘fragments’ de paisatge retratats pel dibuix o la paraula dels autors d’altres èpoques són en molts casos retrats de paisatges que ja no existeixen, o de paisatges que ocupen a hores d’ara un estrat inferior, subterrani, de la superfície terrestre. Sota els carrers, places i avingudes actuals s’oculten –no dic ‘intactes’, però sí reconeixibles si es fa arqueologia del paisatge– patches romans, àrabs, medievals, renaixentistes, moderns. Enterrades sota la plaça de la Porta del Camp de la ciutat de Palma resten, ocultes, la porta i el camp.
Horts extramurs de la ciutat de Palma, al segle XIX. Al fons, el Baluard del Príncep.
Porta i camp de la Porta des Camp de la ciutat de Palma, en una aquarel·la del segle XIX. L'espai extramurs constituí durant segles un paisatge rural actiu des d'un punt de vista agrícola i ramader.
'Jardí' i passeig rururbà sota l'actual palau de l'Almudaina de la ciutat de Palma, a l'època de la visita de la reina Isabel II.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada