21/6/11

Goethe i l'atmosfera

De la superficie terrestre estant, els paisatges que contempla l’observador o l’estudiós inclouen sovint una part aèria –val a dir atmosfèrica– que no es pot obviar. No tan sols perquè l’estat de l’atmosfera estableix les condicions físiques de lluminositat sota les quals és percebut el paisatge estrictament terrestre, sinó també perquè el cel pot considerar-se una porció de paisatge per se. No és rar, en aquest sentit, trobar en el ‘paisatgisme’ artístic –intencionat o no– exemples de representacions nuvoloses com les dels stratus dels 'paisatges’ sublims de Turner (1775-1851), els cumulus congestus que acompanyen l’enterrament de Phocion, de Poussin (1594-1665), o els fractostratus opacus que, entre d’altres, pintà un turmentat C.D. Friedrich (1774-1840. A recordar la sentència d’aquest magnífic romàntic: “El sentimiento del artista es su ley”).

De caire científic i artístic alhora són els dibuixos de núvols amb els que J.W. Goethe volgué il•lustrar el seu interès per la meteorologia, i també per la proposta de classificació dels mateixos que va fer el seu contemporani Luke Howard, una classificació avui exitosa. Sobre això, vegeu-ne el text original de Howard Essay On the Modification of Clouds (Philosophical Magazine XVI, London, 1803). Alguns dels dibuixos de núvols de Goethe es poden veure publicats a El juego de las nubes (Versuch einer witterungslehre), realitzats entre els anys 1820 i 1825 durant alguns del seus viatges als balnearis de moda.

Abaix, la primera imatge és la d'un dibuix del mateix Goethe representant altocúmuls, que l'autor alemany interpretà erròniament com a cirrocúmuls (llapis i aquarel•la sobre paper, al Goethe-Nationalmuseum de Weimar). La segona imatge és també un dibuix de Goethe representant un paisatge muntanyós amb nuvolositat orogràfica típica, en aquest cas formacions aïllades de cúmuls de gran desenvolupament vertical. La tercera imatge pertany a On the Modification of Clouds, del citat L. Howard, i representa un paisatge aeri dominat en altura per formacions cirroses, i a sota, estratocúmuls coronats per un gran c. lenticularis.