Estoy de acuerdo en lo que dice Eduardo Martínez, no obstante hay territorios o espacios a los que el hombre no ha llegado (me refiero en nuestro propio planeta), y no por ello dejan de ser paisajes ¿no? Es decir, Eduardo Martínez dice que desde que apareció el hombre existen los paisajes y entiendo que es obvio que nosotros los definimos pero no los configuramos sistemáticamente.
Por otra parte, no se alude a la escala. Si el paisaje es la extensión de terreno que se ve desde un sitio, cual es la escala mínima y máxima, si es que las hay.
La idea de Martínez de Pisón és que només es pot parlar de paisatge quan el territori ha estat transformat 'culturalment' (és a dir de la mà de l'home). En aquest sentit, el paisatge és vist com una obra humana, la plasmació física de l'acció històrica de l'home. Sobre les escales... és una qüestió del temari. Ja hi arribarem.
Estic d'acort de que el paisatge es alguna cosa més que territori. Per una banda ha de estar modificat per l'home, i per l'altre es la percepció particular que te cada individu, amb tota la carrega sentimental que du implícita. Un dubte que tenc és: si un paisatge ha estat modificat per l'home, però cap persona l'esta observant, hi ha paisatge?
Provo una resposta: efectivament, perquè hi hagi 'paisatge' hi ha d'haver cultura HUMANA, ja és l'home qui eleva l'espai geogràfic (físic) a la categoria de paisatge. Per tant, es pot dir que el paisatge no existeix si no té observadors (el que existeix és el que podríem anomenar espai geogràfic). En aquest sentit, quan l'espècie humana s'estingeixi, el paisatge com a tal desapareixerà.
4 comentaris:
Estoy de acuerdo en lo que dice Eduardo Martínez, no obstante hay territorios o espacios a los que el hombre no ha llegado (me refiero en nuestro propio planeta), y no por ello dejan de ser paisajes ¿no? Es decir, Eduardo Martínez dice que desde que apareció el hombre existen los paisajes y entiendo que es obvio que nosotros los definimos pero no los configuramos sistemáticamente.
Por otra parte, no se alude a la escala. Si el paisaje es la extensión de terreno que se ve desde un sitio, cual es la escala mínima y máxima, si es que las hay.
Un saludo.
La idea de Martínez de Pisón és que només es pot parlar de paisatge quan el territori ha estat transformat 'culturalment' (és a dir de la mà de l'home). En aquest sentit, el paisatge és vist com una obra humana, la plasmació física de l'acció històrica de l'home.
Sobre les escales... és una qüestió del temari. Ja hi arribarem.
Estic d'acort de que el paisatge es alguna cosa més que territori. Per una banda ha de estar modificat per l'home, i per l'altre es la percepció particular que te cada individu, amb tota la carrega sentimental que du implícita.
Un dubte que tenc és: si un paisatge ha estat modificat per l'home, però cap persona l'esta observant, hi ha paisatge?
Provo una resposta: efectivament, perquè hi hagi 'paisatge' hi ha d'haver cultura HUMANA, ja és l'home qui eleva l'espai geogràfic (físic) a la categoria de paisatge. Per tant, es pot dir que el paisatge no existeix si no té observadors (el que existeix és el que podríem anomenar espai geogràfic). En aquest sentit, quan l'espècie humana s'estingeixi, el paisatge com a tal desapareixerà.
Publica un comentari a l'entrada