L’enunciat ha de ser prou clar. El potencial de paisatge pot ser entès com quelcom directament proporcional a la distància recorreguda. No se m’ocorre, de moment, una proporció inversa. Això significa que, sense distància, l’espai es redueix a zero, i el paisatge es troba en una mena de ‘moment zero’. Així que la distància és la raó de ser del geògraf, de qui es mou, del geògraf del paisatge, però també de tots aquells que viatgen. Distància euclidiana o no euclidiana, però distància. Millor no euclidiana, és clar, perquè no és possible viatjar en línia recta sobre una superfície corba com és la de la Terra, que és una esfera (no perfecta, i per tant un esferoide). Així que sobre la superfície de la Terra la distància més curta entre dos punts no és la recta que els uneix, sinó l’arc. Per això mateix, quan operam amb un Sistema d’Informació Geogràfica i volem obtenir resultats realistes, l’operador GIS calcula el Cost de Distància i no pas la Distància Euclidiana. Explique-m’ho breument. La distància és la quantitat d’espai que es recorre durant el moviment. És una mesura de longitud, i es formula de la següent manera:
Es tracta d’una quantitat escalar (i el valor de distància sempre és positiu), de manera que la distància l’expressam amb el valor de la magnitud (per exemple, 100) més la unitat emprada (per exemple, metres). Si començam a caminar 8 m cap al nord, després 10 m cap a l’est i després 8 m cap al sud, haurem fet una distància de 26 metres. De manera que la distància es pot dir que és la suma de les distàncies que s’han recorregut. El desplaçament, en canvi, és una mesura de longitud però es tracta d’una quantitat no de tipus escalar, sinó de tipus vectorial. És igual a la posició final menys la posició inicial. Si recorrem 8 m cap al nord, després 10 m cap a l’est i finalment 8 m cap al sud, ens haurem desplaçat 10 metres cap a l’est. Perquè per al desplaçament només cal comptar el punt d’inici i el punt final del recorregut:
En aquest cas, el resultat pot ser de signe negatiu o positiu, depenent de la direcció del desplaçament dins del sistema de coordenades definit. Segons el nostre exemple, per desplaçar-nos 10 metres (+10 m cap l’est) hem hagut de recórrer una distància de 26 metres. Tot plegat, disminuir o negar la distància –o observar a curta distància– és disminuir o negar el potencial de paisatge, perquè una distància curta li treu metres al paisatge. Harold Carter, autor del magnífic El Estudio de la Geografia Urbana (llibre amb el qual em vaig educar), afirma: “Quan la fricció de la distància quedi universalment reduïda a zero, aleshores serà quan no existeixin localitzacions privilegiades i quan s’hauran eliminat les desigualtats”. Però aleshores tampoc hi haurà geografia. Per tant, els estatuts vitals del geògraf haurien d’incorporar una llei que digués quelcom com: Mai desitjaràs que estigui a prop el lloc cap al qual et dirigeixes.
s = v · t
Es tracta d’una quantitat escalar (i el valor de distància sempre és positiu), de manera que la distància l’expressam amb el valor de la magnitud (per exemple, 100) més la unitat emprada (per exemple, metres). Si començam a caminar 8 m cap al nord, després 10 m cap a l’est i després 8 m cap al sud, haurem fet una distància de 26 metres. De manera que la distància es pot dir que és la suma de les distàncies que s’han recorregut. El desplaçament, en canvi, és una mesura de longitud però es tracta d’una quantitat no de tipus escalar, sinó de tipus vectorial. És igual a la posició final menys la posició inicial. Si recorrem 8 m cap al nord, després 10 m cap a l’est i finalment 8 m cap al sud, ens haurem desplaçat 10 metres cap a l’est. Perquè per al desplaçament només cal comptar el punt d’inici i el punt final del recorregut:
Δd = di – df
En aquest cas, el resultat pot ser de signe negatiu o positiu, depenent de la direcció del desplaçament dins del sistema de coordenades definit. Segons el nostre exemple, per desplaçar-nos 10 metres (+10 m cap l’est) hem hagut de recórrer una distància de 26 metres. Tot plegat, disminuir o negar la distància –o observar a curta distància– és disminuir o negar el potencial de paisatge, perquè una distància curta li treu metres al paisatge. Harold Carter, autor del magnífic El Estudio de la Geografia Urbana (llibre amb el qual em vaig educar), afirma: “Quan la fricció de la distància quedi universalment reduïda a zero, aleshores serà quan no existeixin localitzacions privilegiades i quan s’hauran eliminat les desigualtats”. Però aleshores tampoc hi haurà geografia. Per tant, els estatuts vitals del geògraf haurien d’incorporar una llei que digués quelcom com: Mai desitjaràs que estigui a prop el lloc cap al qual et dirigeixes.
