Tot seguint Carl O. Sauer (The education of a geographer. Annals of the Association of American, Geographers, 1956. Vol. 46, 287-299), en aquesta assignatura es defensa la necessitat d’observar i de reflexionar sobre el significat de cada paisatge de la Terra. Contemporàniament, el paisatge ha agafat una deriva ‘economicista’ tan oportuna com perillosa. D’una banda, el paisatge s’ha socialitzat. De l’altra, s’ha mercantilitzat, i com a tal se’n fa publicitat. Tots dos efectes troben a l’illa de Menorca excel•lents exemples com el que il•lustra la fotografia nocturna que acompanya aquest post. ‘Ruta paisatgística del camí del far de Punta Nati’, diu el cartell. És a dir, el paisatge esdevingut reclam turístic, i per extensió recurs econòmic. El paisatge com a protagonista. És així com l’espai geogràfic ha viscut un procés de funcionalització paisatgística sense precedents, si entenem per funcionalització l’atribució a un territori un ús concret, per convertir-lo en un medi de producció específic, aprofitant certs factors físics continguts en ell. Per altra part, que el paisatge serveixi a hores d’ara com a mer reclam publicitari posa de manifest algun contrasentit: l’Administració pública no inverteix en la restauració i manteniment dels paisatges de producció agrària, però ha esdevingut una gran empresa de publicitat que ens anima a visitar-los massivament, val a dir a malaurar-los. És aquesta l’última amenaça que pesa sobre certs paisatges de la Terra, els nous i molt rendibles objectes de propaganda institucional.
