Les Tecnologies de la Informació Geogràfica, amb Google Earth al capdavant, permeten descobertes geogràfiques tan capricioses com interessants. Descriuré la següent: Si sortim del cap de Formentor (a un extrem septentrional de l’illa de Mallorca), situat al paral·lel 39º 57’ 23’’N, i seguim fil per randa i cap a l’Est aquesta exacta latitud, arribarem, inusitadament, davant les portes de la mítica ciutat de Troia. Troia, és clar!. La Ilió dels grecs, l’escenari en el que un llegendari Aquil·les, el del taló vulnerable, matà força troians, i a on Ulises va aconseguir ficar un cavall de fusta ple de grecs (els aqueus), molts d'ells procedents d'illes igualment mítiques. A vista d’ocell i també sobre el terreny, el paisatge ‘troià’ –en realitat, el de l’extrem occidental de la província turca de Çanakkale– és avui el d’una planura en la que sobresurt el turó d’Hissarlik, l’emplaçament de l’antiga ciutadella, situada amb prou feines a 4,5 km de la mar en direcció nord (els Dardenels), i a 6,5 km en direcció oest (la mar Egea). La planura és de tipus al·luvial, és a dir formada per sediments dipositats bàsicament per dos rius: l’Escamandre i el Simoeis. També ha sofert processos de dessecació planificada que han fet que la mar estigui avui força més lluny del que ho estigué fa 5.000 anys. Als envoltants de Troia creixen alzines, oliveres i matolls que sense gaire dificultats reconeixerien un mallorquí, un italià, un grec o un californià. De maig a octubre, i principalment a l’estiu, sol bufar el vent del nord i nordest, procedent de l’estret dels Dardenels (l’antic Hel·lespont).
Pel demés, certes referències geogràfiques, climàtiques o paisatgístiques que conté l’estudi de Charles MacLaren, publicat l’any 1822, A dissertation on the topography of the plain of Troy –a on, per cert, el mot landscape apareix citat tres vegades–, no són distintes de les que trobaríem a estudis similars que descrivissin, per exemple, l’àrea central o oriental del pla de Palma. Aspectes com aquests –vegetació esclerofil·la, marjals bonificades, vents locals i ben definits–, si tenen lloc sobre la mateixa latitud, es repeteixen amb poquíssimes variacions a milers de kilòmetres de distància. Un paral·lel de latitud, en definitiva, és un poderós transmissor d’identitats paisatgístiques, de paral·lelismes que fan que es puguin reconèixer les mateixes sensacions ambientals a terres separades per grans distàncies terràquies. Per altre costat, si es té en compte que 1º de latitud representa, al llarg del meridià, una distància promig de 111,12 km, és fàcilment comprovable que, recorrent de sud a nord o de nord a sud una distància de 100 km, 200 o fins i tot 500 km, el paisatge presenta les mateixes característiques bàsiques (excepte en el cas que canviem clarament d’altitud, perquè a una mateixa latitud el paisatge de muntanya és ben distint del de la vall). Per cert, i al contrari que en el cas de la longitud, els graus de latitud estan espaciats regularment, però el petit abombament de la Terra –que no és una esfera perfecta– fa que un grau oscil·li dels 110,57 km a l’equador fins als 111,70 km als pols. El redondeix dóna 111,12 km. Un minut de latitud són 1.852 metres, i un segon, 30,86 metres.
Per concloure, notem que els humans prefereixen i trien selectivament determinades latituds per viure-hi: El 88% dels habitants de la Terra es troba a l’Hemisferi Nord, mentre que més del 50% viu per damunt del paral·lel 27ºN. Les principals puntes poblacionals es troben al paral·lel 35ºN (Qingdao, Zhengzhou, Teheran, però també les grans ciutats de Corea del Sud i Japó), el paral·lel 30ºN (Shanghái, Chengdu, Wuhan, Chongqing, El Caire, Houston) i el paral·lel 25ºN (entorn del qual s’acaramullen les grans ciutats de l’Índia, Bangladesh, Taiwan o Pakistan). Tot al respecte, recomanem l’entrada de Reddit (Data is Beautiful) que duu per títol Worlds population by latitude longitude.
Pel demés, certes referències geogràfiques, climàtiques o paisatgístiques que conté l’estudi de Charles MacLaren, publicat l’any 1822, A dissertation on the topography of the plain of Troy –a on, per cert, el mot landscape apareix citat tres vegades–, no són distintes de les que trobaríem a estudis similars que descrivissin, per exemple, l’àrea central o oriental del pla de Palma. Aspectes com aquests –vegetació esclerofil·la, marjals bonificades, vents locals i ben definits–, si tenen lloc sobre la mateixa latitud, es repeteixen amb poquíssimes variacions a milers de kilòmetres de distància. Un paral·lel de latitud, en definitiva, és un poderós transmissor d’identitats paisatgístiques, de paral·lelismes que fan que es puguin reconèixer les mateixes sensacions ambientals a terres separades per grans distàncies terràquies. Per altre costat, si es té en compte que 1º de latitud representa, al llarg del meridià, una distància promig de 111,12 km, és fàcilment comprovable que, recorrent de sud a nord o de nord a sud una distància de 100 km, 200 o fins i tot 500 km, el paisatge presenta les mateixes característiques bàsiques (excepte en el cas que canviem clarament d’altitud, perquè a una mateixa latitud el paisatge de muntanya és ben distint del de la vall). Per cert, i al contrari que en el cas de la longitud, els graus de latitud estan espaciats regularment, però el petit abombament de la Terra –que no és una esfera perfecta– fa que un grau oscil·li dels 110,57 km a l’equador fins als 111,70 km als pols. El redondeix dóna 111,12 km. Un minut de latitud són 1.852 metres, i un segon, 30,86 metres.
Per concloure, notem que els humans prefereixen i trien selectivament determinades latituds per viure-hi: El 88% dels habitants de la Terra es troba a l’Hemisferi Nord, mentre que més del 50% viu per damunt del paral·lel 27ºN. Les principals puntes poblacionals es troben al paral·lel 35ºN (Qingdao, Zhengzhou, Teheran, però també les grans ciutats de Corea del Sud i Japó), el paral·lel 30ºN (Shanghái, Chengdu, Wuhan, Chongqing, El Caire, Houston) i el paral·lel 25ºN (entorn del qual s’acaramullen les grans ciutats de l’Índia, Bangladesh, Taiwan o Pakistan). Tot al respecte, recomanem l’entrada de Reddit (Data is Beautiful) que duu per títol Worlds population by latitude longitude.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada