La imparable cultura visual del present i la disponibilitat i consum de tota mena de suports estàtics o dinàmics permet trobar filmacions cinematogràfiques d’utilitat geogràfica i paisatgística com la que es presenta en aquest breu post. Aquesta filmació històrica –un recorregut visual per la ciutat de Barcelona l’any 1908– ofereix la possibilitat de contemplar l’espai geogràfic d’una ciutat mediterrània, pròspera, a principis del segle XX. L’any 1856, un fotògraf de nom Gaspard Félix Tournachon (Nadar) prengué les primeres fotografies aèries de París des d’un globus aerostàtic. El resultat causà sensació no tant per l’atreviment del nou punt de vista sinó perquè canvià completament la forma de veure i entendre la ciutat, la seva morfologia, això que avui reconeixem com 'paisatge' urbà. Des de l’aire, la ciutat prenia un sentit del tot inusitat. Anys més tard, la filmació realitzada per un càmera imaginatiu i agosarat des de la proa d’un tramvia urbà de Barcelona no només causà una ingènua i visible sensació entre els vianants, sinó que el resultat permet conèixer, amb perspectiva històrica, quin aspecte tenia la ciutat, quins eren els seus traçats urbans i, fonamentalment, com era això que avui s’anomena, amb tot encert, ‘mobilitat’. En la filmació destaca la clara ‘democratització’ d’un espai urbà compartit en igualtat de condicions per vianants, bicicletes, carros, muls, cavalls, tramvies i cotxes. També hi destaca l'aleshores vigent divisió classista de la societat de l'epoca, un paisanaje orteguià format per la classe burgesa, obrera, menestral i comerciant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada