Assumint ad hoc la pobresa i superficialitat semàntica de la noció de
paisatge quan queda reduït a un mera manifestació material (i no emocional, com
pertoca), des d’un punt de vista estrictament ‘fisicalista’ el paisatge pot
eser reduït a una realitat física i objectiva susceptible de ser seleccionada, classificada
i cartografiada. Per a fer-ho, no calen sinó dades. Dades relatives a la
superfície de la Terra i dades de l’activitat humana sobre la superfície de la
Terra. Així, el paisatge esdevé una unitat de treball geogràfic l'anàlisi de la qual, les seves mètriques, es fa per mitjà del
tractament estadístic de la informació espacial disponible, que es concreta en
dades, tot i que l’estadística és una disciplina tan perturbadora com tramposa.
Així, per exemple, l’illa de Mallorca pot esser considerada estadísticament una
illa sense a penes muntanyes, ja que les dades altimètriques indiquen que el
48,3% de la superfície insular està comprès en l’interval dels 0 a 100 metres
d’altitud sobre el nivell del mar, i el 31,5% ho està entre els 100 i 200
metres. Les xifres, per tant, camuflen l’evidència visual de la potent serralada
–la serra de Tramuntana– que ocupa tot el flanc occidental de l’illa, i que
assoleix els 1.445 m al puig Major. Segons el Sistema de Información
Geográfica Nacional espanyol (SIGNA), el país té més de 3.000 illes petites, illots, farallons i esculls, xifra
que no fa que sigui considerat un país ‘insular’, comparable a Indonèsia (17.500
illes) o Filipines (> 7.100 illes). Finlàndia té 76.000 illes amb una àrea
superior a les 0,5 ha.
L’observació analítica del paisatge, com la seva mapificació, la veig com una mena de ‘reducció a les dades’. Les dades del medi físic i humà es transformen mitjançant un procés típic de generalització (simplificació) de la informació, per a obtenir una abstracció cartogràfica del paisatge. En paisatge, l’abstracció cartogràfica comporta la selecció dels elements i la seva classificació, simplificació i simbolització. Per aquest procés, separant el que és significatiu del que és genèric, la complexitat del paisatge es redueix a una imatge comprensible del mateix (en realitat, la imatge que respon al propòsit particular de l’autor). Per descomptat, els mapes que representen una part selectiva de l’espai i unes dades seleccionades ad hoc, són massa simples com per donar compte de totes les subtileses de la dinàmica del paisatge, o del territori mateix. Quan el geògraf assumeix de forma responsable aquest risc, està legitimat per exclamar: “data is beautiful!”. Així que recollir, recopilar i guardar dades és una missió a la que tot geògraf està sotmès, malgrat que recopilar i guardar dades no s’ha de confondre amb comprendre-les. Per descriure i comprendre i fer comprendre el món, el geògraf necessita documentar els canvis i fenòmens observats. El geògraf és un documentalista i un inventariador, com ho va ser Pausanias (segle II dC), l’inventariador pacient de tantes joies de l’Antiguitat perdudes, i que durant més de deu segles fou “l’únic Baedeker disponible” (El laberinto junto al mar. Acantilado, 2013).
Data is beautiful, però aquesta afirmació només és legítima quan la recol·lecció i anàlisi de les dades és artesanal, lligada a les capacitats i la perspicàcia de l’investigador o de l’estudiant. Analitzar la informació geogràfica pot esser una pràctica científica anodina, o ser bella i apassionada: A l’època de l’emperador Adrià, l’Imperi romà assolia una superfície de 334.000 km2, amb una frontera terrestre de deu mil kilòmetres. Són xifres que dins d’una màquina –un disc dur– no tenen cap poder ni propòsit, excepte quan intervé l’home, que les dota de força i de sentit, les orienta en la direcció correcta (si és per encendre la imaginació dels nins, millor). En definitiva, les humanitza. Per això, en clau epistemològica i en cert sentit, la denominada revolució quantitativa en Geografia i el seu afany per la recol·lecció de dades, l’empirisme, la indiferència axiològica i la ‘nomotètica’, ha resultat ser una fantasia elaborada per geògrafs desmoralitzats. Per a evitar noves frustracions, són magnífiques les noves iniciatives de representació cartogràfica i infogràfica de les dades geogràfiques, com les que es poden veure a la web Reddit. Data is Beautiful!. En ella es poden trobar curiositats lingüístiques com la que es refereix al nombre de vegades que surten citats els personatges de El Hobbit, de J.R.R. Tolkien (Bilbo, amb 554 mencions, i Thorin, amb 251, encapçalen el rànquing), o curiositats geogràfiques com les xifres de la població mundial per latitud i longitud. Com aquesta, altres webs similars: Kantar Information is Beatiful Awards (“celebrating excellence in data visualization and information design”: http://www.informationisbeautifulawards.com), o la web WTF Visualizations (“visualizations that make no sense”: http://wtfviz.net), tenen el mèrit, quan ho fan, de fer servir les dades no tant per a trobar explicacions visuals dels fenòmens geogràfics, com per a compredre’ls.
En la imatge, mapa mundial d’índex de vegetació, fet amb tècniques de teledetecció amb dades del sensor VIIRS del satèl·lit NASA/NOAA Suomi NPP. Explica la NASA: “Encara que el 75% del planeta és un océà relativament immutable de blau, el 25% restant de la superfície de la Terra és un ‘verd dinámic: http://www.nnvl.noaa.gov/Green.html.
L’observació analítica del paisatge, com la seva mapificació, la veig com una mena de ‘reducció a les dades’. Les dades del medi físic i humà es transformen mitjançant un procés típic de generalització (simplificació) de la informació, per a obtenir una abstracció cartogràfica del paisatge. En paisatge, l’abstracció cartogràfica comporta la selecció dels elements i la seva classificació, simplificació i simbolització. Per aquest procés, separant el que és significatiu del que és genèric, la complexitat del paisatge es redueix a una imatge comprensible del mateix (en realitat, la imatge que respon al propòsit particular de l’autor). Per descomptat, els mapes que representen una part selectiva de l’espai i unes dades seleccionades ad hoc, són massa simples com per donar compte de totes les subtileses de la dinàmica del paisatge, o del territori mateix. Quan el geògraf assumeix de forma responsable aquest risc, està legitimat per exclamar: “data is beautiful!”. Així que recollir, recopilar i guardar dades és una missió a la que tot geògraf està sotmès, malgrat que recopilar i guardar dades no s’ha de confondre amb comprendre-les. Per descriure i comprendre i fer comprendre el món, el geògraf necessita documentar els canvis i fenòmens observats. El geògraf és un documentalista i un inventariador, com ho va ser Pausanias (segle II dC), l’inventariador pacient de tantes joies de l’Antiguitat perdudes, i que durant més de deu segles fou “l’únic Baedeker disponible” (El laberinto junto al mar. Acantilado, 2013).
Data is beautiful, però aquesta afirmació només és legítima quan la recol·lecció i anàlisi de les dades és artesanal, lligada a les capacitats i la perspicàcia de l’investigador o de l’estudiant. Analitzar la informació geogràfica pot esser una pràctica científica anodina, o ser bella i apassionada: A l’època de l’emperador Adrià, l’Imperi romà assolia una superfície de 334.000 km2, amb una frontera terrestre de deu mil kilòmetres. Són xifres que dins d’una màquina –un disc dur– no tenen cap poder ni propòsit, excepte quan intervé l’home, que les dota de força i de sentit, les orienta en la direcció correcta (si és per encendre la imaginació dels nins, millor). En definitiva, les humanitza. Per això, en clau epistemològica i en cert sentit, la denominada revolució quantitativa en Geografia i el seu afany per la recol·lecció de dades, l’empirisme, la indiferència axiològica i la ‘nomotètica’, ha resultat ser una fantasia elaborada per geògrafs desmoralitzats. Per a evitar noves frustracions, són magnífiques les noves iniciatives de representació cartogràfica i infogràfica de les dades geogràfiques, com les que es poden veure a la web Reddit. Data is Beautiful!. En ella es poden trobar curiositats lingüístiques com la que es refereix al nombre de vegades que surten citats els personatges de El Hobbit, de J.R.R. Tolkien (Bilbo, amb 554 mencions, i Thorin, amb 251, encapçalen el rànquing), o curiositats geogràfiques com les xifres de la població mundial per latitud i longitud. Com aquesta, altres webs similars: Kantar Information is Beatiful Awards (“celebrating excellence in data visualization and information design”: http://www.informationisbeautifulawards.com), o la web WTF Visualizations (“visualizations that make no sense”: http://wtfviz.net), tenen el mèrit, quan ho fan, de fer servir les dades no tant per a trobar explicacions visuals dels fenòmens geogràfics, com per a compredre’ls.
En la imatge, mapa mundial d’índex de vegetació, fet amb tècniques de teledetecció amb dades del sensor VIIRS del satèl·lit NASA/NOAA Suomi NPP. Explica la NASA: “Encara que el 75% del planeta és un océà relativament immutable de blau, el 25% restant de la superfície de la Terra és un ‘verd dinámic: http://www.nnvl.noaa.gov/Green.html.
 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada